BREU HISTORIA

Pel que fa a la historia d'Algímia, hom parla de la troballa en el seu terme de restes de ceràmica ibèrica així com de làpides romanes amb inscripcions llatines (GREV,I,65), cosa que permetria pensar en la presència en aquest lloc de nuclis antics de població. Amb l'arribada dels àrabs, degué convertir-se en una alqueria musulmana.

Al segle XIII passà a incloure's dins de la Baronia de Torres Torres , juntament amb Alfara i la mateixa vila de Torres Torres. A aquest respecte, podem afegir que fins 1574, en què fou erigida parròquia independent, fou un annex parroquial de Torres Torres. Després de la inclusió dins d'un senyoriu cristià no es modificà essencialment la realitat ètnica dels seus habitants, que continuaren essent els mateixos moriscos, fins l'expulsió decretada el 22 de setembre del 1609.

Després daquesta expulsió, Algímia degué romandre molt poc de temps despoblada, ja que el 8 de desembre de 1609, ja figura a l'Arxiu Parroquial del poble una partida de bateig on és batejada una filla de Miquel Torres, un dels nous pobladors que consten en la carta de poblament atorgada el 20 de juliol de 1611. El 1610 hi trobem tretze partides de bateig, i el 1611, abans de la carta de repoblament, n'hi trobem onze. Aquest fet mostra que abans de la donacció efectiva de la carta de població, Algímia començava a rebre ja nous pobladors.

El Nom Algímia és clarament d'origen àrab. Per a la majoria d'autors procedeix d'al-jámi "lloc de reunió, mesquita". En canvi, uns altres creuen veure'n l'ètim en al-jemi, que tindria el sentit d'església de cristians. Per raons històriques, ens inclinem més per la primera possibilitat, ja que, com en unes altres poblacions musulmanes, hi hagué abans de l'expulsió dels moriscos una mesquita, la qual tenia una sèrie de possesións agrícoles, que, en produir-se l'expulsió i posterior repoblació, passaren a mans de l'església. Així consta en alguns documents de l'Arxiu Parroquial, on sovint es fa esment de l'olim mesquita. Per exemple, "tiene la dicha yglesia... las tierra y árboles que solían ser de la olim mesquita, las quales están continuadas en la dicha visita passada del año mil seyscientos y diesinueva" (31-XII-1646) (VP, 1646), "un garroferal de la olim mesquita, que afronta amb lo riu" (1651) LTI, 1651).

El terme de Algímia de la Baronia té una superfície de 14'52 Km², i limita al nord amb el terme d'Alfara; al sud, amb el de Torres Torres; a l'est amb els de Sagunt i Torres Torres, i a l'oest amb el de Sogorb. El poble està situat al peu del Picaio de la Seca i del Picaio de Punta, i a la dreta del riu Palància.

La principal font econòmica del poble és l'agricultura, amb un predomini de la superfície de secà sobre la de regadiu, encara que en els últims anys s'ha incrementat el regadiu, en detriment del secà, gràcies a la obertura de nous pous en el terme. Aquets pous, juntament amb les aigües del riu, canalitzades a través de la séquia Major de Morvedre i del seu ramal, la séquia Subalterna, constitueixen els elements a través dels quals es realitza el reg de l'horta d'Algímia. La major part de la superfície de regadiu està destinada al conreu de cítrics, fonamentalment tarongers, mentre que és molt menor la superfície destinada a hortalisses. Quant als conreus de secà, destaquen les garroferes, les oliveres, els ametlers i la vinya.

Pel terme d'Algímia passen les carreteres de Sagunt a Burgos, d'Algímia a Algar i d'Algímia a Burjassot, així com el ferrocarril de València a Saragossa. L'antic ferrocarril miner d'Ojos Negros a Sagunt està fora d'ús des de fa alguns anys convertit en Via Verda.

La població ha anat disminuint lentament des de l'any 1930 a causa de l'emigració, encara que últimament sembla haver-se estabilitzat prou.

L'església parroquial està dedicada a Sant Vicent Ferrer, patró del poble. La patrona n'és la Mare de Déu dels Desemparats, la imatge de la qual es troba a l'ermita de la localitat.